divendres, 7 de gener del 2011

FRED HIVERN

Sobrevivint en el hivern fred, veig passar el nadal, ràpid i efímer com sempre.
Encara veig com se’m dibuixa aquell somriure quan penso en tu, tot i la neu que ha caigut des de llavors. Massa paraules difícils d’esborrar, massa promeses, massa records. Sé que m’hauria de distreure i sortir, potser emborratxar-me i conèixer noves dones. Sé, com em diu tothom, que he d’afanyar-me a omplir els buits que has deixat a tants racons de la casa, a tantes cantonades despullades on ara hi falten les teves flors. L’olor a “madreselva” del jardí comença a perdre’s entre els fums de la ciutat i jo no la puc retenir, se m’escapa poc a poc el seu record... De sota l’arbre pansit he recollit les sabates buides que amb retalls d’il•lusió havia deixat la nit abans, però els reis s’han oblidat de mi en aquesta màgica matinada, no han vingut ni tan sols per deixar-me carbó. He retirat les galetes i la llet intactes, cap camell ho ha consumit. Potser perquè aquest any no he fet una carta als reis massa realista, només els vaig escriure el teu nom amb mil colors.
Un dia vaig construir un demà perfecte, amb esforç i amor semblava que podia arribar, semblava que ningú ho evitaria. Però em vaig equivocar, i ara estic aquí, assegut, sense tenir idea de com ordenar aquestes runes per construir amb maons un demà sense tu.
I els vidres entelats, deixen el fred a fora, mentre busco en la tassa del cafè una escalfor agradable que m’escalfi una mica el cor glaçat. Un glop, un sol glop que calmi aquest soroll que m’atropella per dintre sense parar.
Em sé vençut, sense idees i sense ganes, en un pis fosc on tot està impregnat del teu record, on la decoració només respon a les teves mans engalanant mobles i prestatgeries. I tot es va tenyint del meu color, aquest gris cendra que sense voler escampo arreu.
A fora els nens juguen amb els regals que els reis els hi ha portat, per casa seva si que han passat. Potser perquè el que demanaven ho venen a les tendes. Corren i salten feliços, amb bufandes i guants per vèncer aquest fred que a mi em congela poc a poc. Procuraré sobreviure el que encara queda de fred hivern.


Festes de Nadal 2010

5 comentaris:

luna ha dit...

ieeeeeeeeeeeeeep!!!
bones festes fredes company!!!
Bon escrit com ja és costum, busquem il·lusió als racons dels indrets segur que encara n'hi ha per a tu :-)
Kisses

Anònim ha dit...

Me l'havia llegit quan estava quasi acabat i ja em va sorprendre, i ara acabat es impressionant!
Ja saps q m'encanta la teva manera de captar els conceptes i exposar-los tal hi com són, detall per detall, amb paraules

Haig de reconèixer q m'ha deprimit una mica, el nadal sempre passa massa ràpid :(

t,

Lal ha dit...

Perfecte, Joan! Encara que jo prefereixo el fred que la calor, és menys agobiant XP I encara que aquest nadal ja s'hagi acabat, en queden moltíssims per davant, no n'hem d'abusar d'un sol nadal^^''

Laura ha dit...

Com oblidar aquell aeroport!
Em vas despertar un altre cop les ganes d'escriure. T'ho dec a tu Joan. Et dec el valor de penjar allò que abans s'hauria quedat dins una capsa de sabates, on guardo més escrits, dotzenes d'escrits íntims que no m'atreveixo a penjar. Ara, no obstant, escric també per penjar, per compartir, però no he perdut el costum de transformar en paraules tot allò que m'amoïna o que em fascina, convençuda que a la Laura de demà l'ajudarà d'una o altra manera.

Crec que mai t'ho he dit, però gràcies Joan, de debò.

Una abraçada ben forta (la primera del 2011 eh :D)

Stel ha dit...

Gràcies per llegir-me i pel comentari, jo també he llegit algunes entrades, i et felicito, tot i que aquest últim una mica trist, tot i que molt bo.

per descomptat continuaré llegin-te!