dijous, 13 de gener de 2011

VOCACIÓ I EMPENTA

Sempre m’ha fascinat aquella gent que viu la seva feina amb passió, amb dedicació, amb vocació de canviar les coses i servir, des de l’àmbit que els pertoca, a contribuir a un món millor. Aquelles persones per les quals el rellotge que marca les hores de plegar o de desconnexió no és l’eina fonamental de la seva feina. Són l'antítesi de la burocràcia acomodada en poltrones, que és potser l'enemic més mortal del progrés humà.
Des de fa uns mesos tinc la magnífica oportunitat d’estar treballant a Granollers, pel seu Ajuntament, intentant generar i recollir propostes i activitats dels joves de la ciutat, buscant la manera d’implicar-se en associacions o en fer allò que més els ompli a l’hora de realitzar esports, danses o altres activitats.
Darrerament estic treballant amb altres companys en la realització d’un cicle que busca difondre projectes de cooperació en els quals els joves hi tenen una part important en el seu impuls i realització, i aquest projecte m’està donant la possibilitat de conèixer persones com les que abans us comentava. Aquest és potser un dels aspectes més enriquidors d’aquesta feina, i el que et fa aprendre cada dia.
Carme Clapés és una professora de l’Institut Antoni Cumella de Granollers que impulsa un grup de mestres i alumnes anomenat SAC (Solidaritat, Amistat i Cooperació). Poder parlar amb ella durant una bona estona és un magnífic tresor, la comprovació que l’espurna de la construcció d’un món millor no està apagada, i que sempre es mantindrà encesa mentre a l’àmbit de l’educació quedin professionals amb aquest esperit, amb aquesta consciència del valor de paraules com educar. És d’aquelles persones que us comentava, de les que no miren el rellotge quan et parlen, ni quan ho fan als seus alumnes, d’aquelles que col•laborar en nous projectes no marcats en el Pla d’estudi no ho contemplen com una sobrecàrrega de feina, sinó com una oportunitat d’aprendre i ensenyar, tot d’una tacada.
I parlant de gent amb empenta no em puc oblidar de parlar de dues persones com la Xènia Marin i la Mireia Nogués, dues dones genials, responsables del CIRD (Centre d’Informació i Recursos per les Dones) i del Centre de Cultura per la Pau Can Jonch, respectivament, que amb la seva manera d’entendre el treball de ciutat, enxarxat i col•laboratiu, es deixen la pell cada dia per fer brillar Granollers com el que és, una ciutat solidària i compromesa amb els seus valors i amb el seu entorn.

4 comentaris:

Gemma Masferrer ha dit...

"Sempre m’ha fascinat aquella gent que viu la seva feina amb passió, amb dedicació, amb vocació de canviar les coses i servir, des de l’àmbit que els pertoca, a contribuir a un món millor. Aquelles persones per les quals el rellotge que marca les hores de plegar o de desconnexió no és l’eina fonamental de la seva feina"

...

Sublim! ;)
(i compartit...)

Javier B.V ha dit...

Hola! Jo tb admiro a la gent que ho fa i també a la gent q té el valor de deixar tot per fer el que realment li agrada, potser aquesta és la gent que ho viu d'aquesta manera. Ja que dius això de que treballes a l'ajuntament com a proposta per als joves de la ciutat crec que l'art és una bona activitat i molts d'aquests joves s'expresen tb amb el graffiti, técnica que està molt castigada per part de les administracions. Jo treballo al laboratori d'una fàbrica de Graffiti i realment veig com a persona q l'agrada l'art que aquesta técnica li agrada molt a la gent jove però no la poden desenvolupar per la manca d'espais . Aquí ho deixo. Salutacions.

JOAN ha dit...

Ei Javier!!
Doncs la veritat és que dsd l'Ajuntament de Granollers i en concret des del Servei de Joventut que és on jo treballo es treballa molt per donar sortides en positiu a l'art del graffit, fent tallers a nanos q comencen a pintar, amb graffitaires més professionals, i cedint espais de murs i parets amb un projecte anomenat "Grafnollers". La veritat és que és un art, i s'intenta vehicular com a tal, buscant també una millor visió social del graffit!

Lal ha dit...

M'agrada que t'agradi treballar al GRA! <>