El gris tiñe de tinieblas
aceras y rincones,
en este otoño extraño
de cielos azules y calor.
Todo cae con las hojas,
tu silencio suave, mi voz,
aquellos planes trazados
y las ganas de saltar.
Lejos quedan los reflejos de verano
y el olor de crema solar,
sal de agua marina,
ensaladas en las terrazas.
Esperan sentados en la estación
futuros viajes,
promesas por pronunciar,
ofertas para trabajar en la luna.
Corre la ciudad,
sin pausa, olvidando cada sueño
entre gritos y obras,
entre un claxon y nuestro recuerdo.
Y el cigarrillo se consume
a cámara rápida sobre la mesa,
mientras escribo una carta,
mientras anhelo tu regreso.
13 de Octubre de 2011
5 comentaris:
Fijaté, a mi, el otoño me entusiasma
I tant Carlos...
és pura poesia, mai està tant a flor de pell com a la tardor, quan és època de canvis, arriba el fred, el sol marxa abans i les fulles cauen despullant els arbres :)
en realitat cada estat és un món (tot i q cada dia s'asemblen més) i té el seu encant!!
abraçades!!
Joan :O!
T'havia escrit un gran comentari però no sé què ha passat i s'ha esborrat T_T
Et deia que m'encanten, que son genials,me'ls he llegit tots i el que més em sorprén és que estiguin en castellà jaja!
No em sorprén en absolut que escriguis tan bé, ja saps que sempre t'he dit que els teus escrits eren poesia tot i que no tinguéssin aspecte de poema.
Quina ràbia, s'ha tallat el telèfon i no hem pogut parlar :(
Fes-me una altra perduda quan vulguis i parlem, que en tinc moooltes ganes i moltes coses a explicar!
Una abraçada innnnnfinita!Aish quines ganes tinc de veure't ostres :(
JOAN! Feia mil que no em passava pels blogs del Mario i teu! M'encanta la tardor, tot ple de fulles grogues, marrons, verdes i taronges, una combinació perfecta pels dies de pluja i sol, de fred i calor, tot aquest pupurri que es monta en aquesta època tranquilitza molt, i dóna opció a no seguir una monotonia de fred o de calor. Que vagi bé el viatge!
Publica un comentari a l'entrada