divendres, 5 de setembre del 2008

INVENTANT DE NOU UN FUTUR; REDIBUIXANT EL DEMÀ


Dies d'absència bloggera... La meva vida ha estat recentment revolcada per una d'aquelles sorpreses que té aquest món que gira i no para; una d'aquelles sorpreses que ni en la imaginació més perturbada hagués pogut tenir-hi lloc; una d'aquelles sorpreses que et fan veure com eres d'afortunat només uns instants abans de la sorpresa...

Així doncs, fa uns dies que em costa refer el meu futur, em costa tornar a pensar en singular i no poder despossitar en aquells llavis tot l'enyor que carrego a l'esquena. Respiro sense ser capaç de trobar la calma ni un somriure interior que em faci somiar amb un demà... Pels carrers carregats de nit i solitud, vaig escoltant cançons que narren cada un dels meus mals: "Goodbye my lover", "Yesterday", "Lo ves", "Recuerdo", "Tantas cosas", "Ana", "La ciudad parece un mundo"...

Però avui vull tornar a emprar el blog i dir que vull intentar seguir endevant intentant fer més portable aquest dolor. Avui vull seguir endevant per totes aquelles persones que estan amb mi i volen veure'm somriure; per totes aquelles que treuen forces d'on no n'hi ha per dir-me paraules d'ànim. Vull donar un sinceríssim gràcies a totes aquelles persones que estan fent que avui no estigui enfonsat en un llit etern, sense sortida, perque em diuen que toca caminar.
Des d'aquest blog, a tots els que m'heu demostrat que és realment estimar, que és realment estar allà, MOLTES GRÀCIES!!!

4 comentaris:

J.A.Ramirez ha dit...

Ánimo.

Ademas brother...que te quiten lo bailao...un Poeta, nunca sería un Poeta, sin sus penas.


Un abrazo :)

Anònim ha dit...

"ara toca caminar", crec sincerament que és el que has de fer; molt encertat. A seguir endavant Joan, que el millor sempre està per arribar.

Una càlida abraçada amic

{marc}

luna ha dit...

"Per seguir caminant endavant,
a vegades no has de mirar més enrere".
Això ho vaig escruire ja fa força temps però sempre he cregut que és una gran veritat!!!!
Com ja saps ( tot i que ara no ho tens tan clar) ets un tio GRAN no+ necessites creuret´ho i estimar-te una miqueta més a tu.
La vida és plena d'amors que venen i van i tots t'ensenyen alguna cosa fins que n'hi haurà un que es quedarà per sempre al teu costat i et recordarà cada dia que val la pena ser tu tal i com ets.
Ja saps que em tens aquí a l'altre costat de la paret pel que necessitis, tot hi que se de sobres que tu pots amb aixó i molt més!!!!!
T'estimo peke!!!!

JOAN ha dit...

MOLTES GRÀCIES A TOTS XLS ÀNIMS I L'AJUDA!!!!

MAI HAVIA TINGUT TANTS COMENTARIS!!