dijous, 15 de gener de 2009

CARTA ALS REIS MAGS

Aquest escrit és una reflexió nadalenca que vaig fer durant aquest hivern. Se'm va arrelar dins del cap en un petit bar, ple de gent i soroll; no té res a veure amb el que explica l'escrit però és així com va néixer la idea. El text és una metafora que reflexiona sobre aquells desitjos no materials que podem posar en una carta als reis mags; en aquest cas una nena fa una carta plena d'inocència, aquella inocència que poc a poc anam perdent davant de la realitat que el món ens presenta en la vida diària.

------------------------------------------------------------------

Estimats Reis Mags,

Carrers i places brillen engalanats amb llumetes de colorins i comença a fer molt de fred. Fa ja uns dies que necessito portar bufanda, guants i orelleres. Això vol dir que falta poc per que arribeu un any més a casa meva per deixar la il·lusió que any rere any encerteu amb precisió. Entre el antic sofà i la rústica taula he descobert, en matins plens d’alegria, aquells regals que amb totes les forces havia demanat tenir. Però aquest any tot és una mica diferent, i només demano una cosa i amb ella sola em conformaria.

Tot va començar quan aquell home ben vestit i molt pentinat va dir dalt d’una tribuna i amb la bandera nacional darrere tot un seguit de paraules com “pàtria”, “orgull nacional” o “llibertat” de les quals només sé bé que vol dir la última; després d’això el pare va marxar cap a unes terres llunyanes, allà on la gent vesteix diferent i escriu amb uns símbols estranys. Portava una motxilla amb roba i un objecte metàl·lic i llarg penjat a l’espatlla.

D’això fa molts mesos, abans de començar el curs que ara acabo. Des de llavors a casa tot s’ha tornat molt trist i la mare ja no juga amb mi. Sovint ve l’àvia i l’ajuda a preparar el dinar o el sopar, sembla que sola no tingui forces per fer res. Ja mai somriu i moltes vegades la descobreixo mirant molt atenta la fotografia del seu casament, moltes vegades sento com plora gairebé sense fer soroll durant la nit.

I és per això que aquesta vegada no faré una llista llarga ni demanaré cap cosa que pugueu comprar a una botiga. Sé que és difícil, sé que no us serà fàcil de trobar però la meva carta només us demana que torni el meu pare, i que el somriure angelical torni a dibuixar-se a la cara de la meva mare mentre s’abracen. Espero que el desig és compleixi i que tot torni a ser com abans però sé que no serà fàcil.


Un petó molt fort,
Inocència


Període Nadal 2008