dissabte, 17 de gener de 2009

PARAULES A FLOR DE PELL


Des de fa uns dies el encapçalat del meu blog mostra una nota que diu el següent: “tancada temporalment la producció de somnis per manca d'il·lusions; motiu: genocidi al poble palestí”. La veritat es que em sortia així del cor i així ho vaig escriure, però no sabia molt bé fins on arribaria aquesta aturada de la producció ni quines conseqüències portaria. Ara he decidit que no penjaré res que no tingui relació amb palestina fins que la situació actual no es calmi, així que segueixo opinant sobre diferents aspectes del genocidi a palestina...

***

Aquest divendres 16 de gener, vaig tenir la sort de poder assistir a una xerrada sobre la situació que viu Palestina. Es va celebrar a la seu nacional de l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC), i la vaig organitzar jo mateix, com a Coordinador General de l’Àrea d’Instituts. El motiu de l’activitat era apropar a tots aquells estudiants que estiguessin interessats en el tema a la realitat del genocidi, intentant fer sentir el màxim de pròxima la situació, i sobretot anar un pas més enllà del que pot anar un telenotícies.

Els ponents de l’acte van ser Maria Freixes, membre de la Xarxa d’Enllaç amb Palestina, i l’Usama, palestí resident a Catalunya. Va ser una experiència molt enriquidora i sincera. Les paraules d’aquell home amb coneixement de causa, el seu sentiment com a part implicada en el genocidi, i la seva mirada acompanyada per paraules mig entre tallades per l’emoció... no tenien preu, no es podien pagar amb l’or que hi ha el món. La sala d’actes es va fer petita com un puny, on els assistents, aplegats, vam trobar-nos dins el cor de la barbàrie que viu Palestina i més especialment Gaza en un viatge sentimental molt potent. En el nostre pit sens va introduir un sentiment de germanor i impotència, barrejat en un còctel agredolç.

Els dirigents no escolten i les bombes no callen; els rius de sang innocent segueixen regalimant, però els ciutadans del món estan amb Palestina i ho seguirem demostrant com estem fent fins ara, no ens quedarem sense veu pel camí.

1 comentari:

luna ha dit...

Si jo tb hi vaig ser i reconec q es impactant escoltar un testimoni que ho ha viscut en primera persona.
Totes les masacres són injustes per a tothom que les pateix.
M'agradaria obrir els ulls i descobrir que la gent enlloc de matar-se es regala somriures!!!!
TAN DIFICIL ES???