diumenge, 11 d’octubre del 2009

CÀNTIC EN SILENCI

Deixo avui aquí un dels darrers escrits que he fet, datat de finals d'Agost.
Espero que us agradi i que digueu la vostra ;)
--

He navegat entre tempestes de promeses, entre veus d’ultratomba que observen de peu i expectants el meu fracàs

De les mans m’ha relliscat la clau mestre de les emocions i he quedat mut davant del faristol del món

He patinat pel barranc del subconscient i he palpat la llar dels oblidats

Em vaig empassar amb convicció les drogues dels farsants però avui ho sento, ja no hi crec

He dissenyat un planeta ple de monstres de drap, que amb les seves grans urpes i dents acaben amb els senyors de la guerra i el dolor

Canto a l’orella de la intimitat aquell somni en que penso dia i nit

Acaricio les paraules que s’escapen de la teva boca, encantat, inconscient

Pinto amb grans pinzells núvols blancs i un cel blau sobre la nit fosca i trista d’avui

Eixugo les llàgrimes fredes, antigues i quasi resseques amb un mocador anomenat futur

Dibuixo ocells voladors que alegres fugen a l’obrir la finestra

Reneix l’esperança amb el petó de l’heroi

Les paraules buides fugen avergonyides en aquesta nova etapa de govern dels sentiments

Cauen les hores, una rere l’altra, i no hi ha ningú que les plori a la ciutat que, de nit, tinc als peus.


23-24 d’Agost de 2009

3 comentaris:

Luna ha dit...

Preciós Joan. M'agradaria haver estat eixa nit per a que, en compte d'escriure una cosa com aquesta hagueres descrit somriures, riures de tot tipus, pelicules, jocs i tot el que et faça pintar un cel que no perda el seu color mai.

M'ha encantat, de veres!!


muaaaa!!

Y gracies per creure tant en mi...espere que em porte a algun lloc les coses que faig, poc a poc...

Luna ha dit...

m'agrada molt la teva idea de viatge, la veritat es que anava a cuba a casa d'una dona que viu alli, es española pero viu ja fa moltissims anys, aixi que era un viatge xulo...pero tinc responsabilitats,ajajaja, qué anem a fer...

un besset joan, continuem en contacte.

Joo...jo mai he estat a Paris!!

Anònim ha dit...

IMPRESIONANTE y bonito a rabiar. Espero que si algun día cumples el deseo de escribir un libro, empiece con este hermoso post.

Mario