dilluns, 20 de desembre del 2010

PERFECTE IMPERFECTE

No sé si existeix la llum, però sé segur que sense tu no trobaré mai l’interruptor. He conjugat paraules sense parar, una darrera una altra, però no he estat capaç d’escriure res amb sentit. Porto una cadena d’errors lligada amb força al turmell i no és senzill avançar, les ombres dels racons em sorprenen com fantasmes i el temor em va dominant poc a poc. I així, he hipotecat els meus somriures a les pors.

Pel camí les llums del nadal em pregunten, en cada maleïda travessia, on he amagat la il·lusió, i les estones lliures per passejar amb qui t’estimes per la ciutat, banyat en el càlid foc d’aquest hivern gelat. Em recorden la felicitat mentre m’observo a mi mateix esgotat en el vidre de les botigues que ja han tancat les portes, que han decidit parar fins l’endemà la venda material d’esperança i somriures.

I penso que potser, després i al final de tot, només em queda ser un bon poeta, d’aquells que la gent llegeix i admira, sense preguntar-se si serà aquell home gris i solitari que trenca a l’autobús o al metro els seients de quatre, reservats a les famílies. Potser és ja aquesta, la meva condemna eterna als errors i a les barreres. La condemna d’escriure veritats que els ulls mentiders i cansats de la gent detectaran en llibres o a la pantalla plana de l’ordinador, fent sentir a les seves pells un intens calfred. La condemna d’estirar-me al llit i desitjar companyia en aquestes fredes dates, encara que la companyia fos la mentida més immensa de la terra, l’abraçada més efímera de la dona més infidel de la ciutat.


16 de desembre de 2010

8 comentaris:

Lal ha dit...

M'encanta! Sempre m'encanta, escrius genialment genial, gaudeixo llegint tot el que escrius, igual que amb el Mario. Segueix així^^

Gemma Masferrer ha dit...

Si si... però quin poeta! :D
(això sí, descansa una mica que aquest ritme no és bo ni pels melancòlics solitaris, grisos i/o cansats! ;) jejeje)

C. ha dit...

Ím-pre-sio-nant!!!
M'ha encantat! Molt! Massa...jeje

Aunque no sea otoño. El invierno, gris, como alguna tarde de diciembre, tiene sabor a poemas, a maleta por hacer, a visitas inesperadas, a taza de café con leche.


(costumització, per no quedar-nos atrapats a la tardor eternament)

luna ha dit...

Desprès de llegir-te em kedo en silenci, no puk parlar xq m'ha sorprés un text madur, carregat de metafores i d'altres figures literaries d'una alta qualitat.
Felicitats, se que t'estàs fent gran però amb aquest text m'he adonat que ja no penses com un infant.

JOAN ha dit...

Aclaparat pel comentaris tan bells... Sembla que el blog recupera xifres de comentaris que inviten a seguir escribint poesia blava sobre les parets grises de la ciutat!! I a sobre quins comentaris...

Lal i Gemma: Sempre és un plaer agradar a qui et llegeix, arribar a trastocar alguna cosa en el seu interior! Gràcies per seguir-me fidelment ;)

Cèlia: Caram...cada dia veig més clar que ets el millor que m'emportaré de les 4parets del Raval que un dia van ser casa meva. Genial l'adaptació invernal q fas de les paraules "otoñals" del gran Serrano...cosa q em fa recordar q només am axò ja podries fer una segona actualització brillant!! És fantàstic saber q somiem am el mateix demà sembrat de flors!!

Anna: Jolins...gairebé em fas plorar am les teves paraules...i també em fa feliç aver vist de reull que as actualitzat, tajudaré a que el món quedi captivat amb les teves paraules!! Ara mu miraré ;) Espero q les tres entrades q tenies acumulades t'agin agradat!!

Arià ha dit...

Et sobra humilitat! Aquest text és molt potent. No et conec però waw, me'n llegiré més. Com m'ha dit la Laura, i encara que tu no puguis comprovar-ho perquè no hi ha literatura al meu blog (és de filosofia) escrivim una mica semblant. No em refereixo al nivell, perquè jo això no ho hagués sabut escriure mai (enorme), sinó a com ens sentim davant les tecles i al que intentem transmetre. Això de que la literatura és una maledicció que duus dintre, una espècie de vel amb que cobreixes el món real... això ho entenc bastant.

Felicitats!

mariona ha dit...

Back to basics...

M'estic buscant i no em trobo. I tal.
Ei, que m'agrada molt aixo que has escrit. Trobo que tu també estàs molt bé.


Una abraçada amb regust a Nadal trist.

:)(somriu)

luna ha dit...

passat pel blog... diguem q he fet reformes :-)