Rescato avui un escrit que vaig fa més d'un any. Parla una mica de les presons en que vivim tancats de vegades. Espero que us agradi!
Em trobo de nou tancat dins d’una presó, la presó de sempre, just després de la festa.
Sóc incapaç de fer-me entendre amb paraules.
Intento escapar entre fred, vent i pluja.
Sento una febrada de mots, de frases que inspiren la meva ment, ara que estic sense eines...
Paraules que no he dit mai.
De sobte, un “bones tardes” i un regal aliè, els reconeixements sempre vénen des de fora...
Desfullo paisatges en cada lent i calmat sospir.
Sento lluny el murmuri de la ciutat, del final.
Xiuxiuejo als pins els meus maldecaps, i ells responen suaument.
Poc a poc, entre la brisa, va assomant el camí que ja conec.
El segueixo, condemnat.
Els cabells caient sobre el front, els ulls cansats, el cervell fart de ser un innocent considerat culpable.
I la meva mà buscant dins el pantaló l’estri que em fa entrar de nou a la presó de sempre.
Sóc incapaç de fer-me entendre amb paraules.
Intento escapar entre fred, vent i pluja.
Sento una febrada de mots, de frases que inspiren la meva ment, ara que estic sense eines...
Paraules que no he dit mai.
De sobte, un “bones tardes” i un regal aliè, els reconeixements sempre vénen des de fora...
Desfullo paisatges en cada lent i calmat sospir.
Sento lluny el murmuri de la ciutat, del final.
Xiuxiuejo als pins els meus maldecaps, i ells responen suaument.
Poc a poc, entre la brisa, va assomant el camí que ja conec.
El segueixo, condemnat.
Els cabells caient sobre el front, els ulls cansats, el cervell fart de ser un innocent considerat culpable.
I la meva mà buscant dins el pantaló l’estri que em fa entrar de nou a la presó de sempre.
13 de desembre de 2009
3 comentaris:
La foto sembla el cap que hi ha just al costat de Calella de Palafrugell, no creus? ;)
SALTAR.
Llençar-se per la finestra. I trencar-se el cap (o no). Intentar-ho. You'll be doomed if you don't try.
Crec.
Am I wrong?
Què xulo! Està molt bé, molt bé, molt bé! :D
Publica un comentari a l'entrada