dijous, 24 de març de 2011

NO A LA GUERRA!

Vull començar dient una idea clara, per passar després a treballar els arguments que me la fan pronunciar: No a la guerra!
Sóc pacifista convençut i irrenunciable, crec en el concepte de la lluita no violenta, i crec en els seus resultats tal com l'experiència de Gandhi a la Índia demostra. El triomf sovint va acompanyat del suport que tens i no dels mètodes emprats així que la violència no sempre assegura l'èxit d'una resistència. Podem parlar de Palestina, on el terrorisme com a eina de lluita no ha servit de més que la lluita pacífica i resistent dels campaments de refugiats sahrauís. Tots dos pobles segueixen sense ser escoltats per les grans potències. Patint a diari l'horror i el genocidi del seu poble.

L'any 2003, enfront la Guerra d'Iraq, vaig dir No a la guerra! i ho dic avui també, però ara l'esquerra està més dividida. Molts diuen que ara és una intervenció legal perquè ho autoritza el Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Aquest Consell el formen cinc països, que són els EUA, França, Regne Unit, Rússia i Xina. D'aquests, dos no són una democràcia i els altres tres són les potències occidentals per excel·lència, amb els interessos que això comporta.
L'altre argument és tot el fet per Gadafi en les darreres setmanes. No són com les especulacions de tinença d'armes de destrucció massiva que es suposava que tenia el país de Sadam Hussein, els bombardejos a la població civil són palpables i demostrats.

Doncs dit això, i responent als dos arguments expressaré els meus. Aquesta guerra fa olor a necessitat de treure la pols a les armes que les grans potències segueixen fabricant i que cal donar utilitat i sortida. El Consell de Seguretat de la ONU no és garantia ni de pau ni de justícia, tal i com us he esmentat abans són cinc països tan sols, amb uns objectius molt definits i clars. El Coronel Gadafi és un assassí; però ho és des de fa dècades, i fins fa ben poc es passejava pel món tractat a cos de rei. També Espanya el va rebre amb tots els honors a finals del 2007. Però llavors eres un foll si deies que aquest home no era més que un tirà i un dictador, ja que reis i presidents el venien com un home respectable. Suposo que per aquella època era impossible fer que la justícia caigués sobre ell; calia esperar atacar-lo en un altre moment, quan pogués servir de pretext per treure les bombes, els vaixells i els submarins de guerra a passejar. I una altra pregunta impertinent que se'm fa al cap és, quants tirans hi ha com Gadafi al món? Quants d'aquests són perseguits d'aquesta manera i amb aquests dispositius? I quants d'aquests com ara el Rei del Marroc o els diferents màxims mandataris de l'Estat d'Israel reben ajuts, armes i milions de dòlars per seguir amb la seva tasca genocida? Quants estan en el cor de l'oblidada Àfrica?

És per aquests motius que no vull empassar coll avall aquesta guerra en la que em entrat des de Espanya de bon grat (tan sols tres diputats del Congrés van votar en contra), aquesta guerra que els mitjans de comunicació no vénen com a tal i que des de l'esquerra es cau en el parany de justificar.
És per tot això que no canvio la meva definició de persona pacifista i d'esquerres, no venc tan ràpid les paraules que em defineixen. I encara que ara siguem menys que ahir, segur que demà serem més, i dic ben alt: No a la guerra!

5 comentaris:

Lal ha dit...

La guerra sempre porta problemes, siguin personals, la mort de moltes persones, o econòmiques, tota l'armeria val molta pasta. Però pirats con Gadafi no ho entenen...

NO A LA GUERRA, NO A GADAFI!

Javier B.V ha dit...

És veritat això que dius, és ben cert que aquesta intervenció internacional en aquesta causa no és desinteresada. Estic amb tú amb el NO A LA GUERRA.

Anònim ha dit...

Ara mateix s'estan aplicant les lleis que vosaltres, els pacifistes, vau promoure i vau crear fa anys enrrere, vau demanar la intervenció Europea (OTAN)i de la ONU per ajudar a les poblacions de règims dictatorials i absolutistes que responen a les queixes de la població amb les armes.
Ara que ajudem a aquesta gent perquè no hi hagin massacres esteu en contra d'aquesta intervenció de caire pacifista! (Amb l'ús de les forces armades).

En aquests moments és necessària la intervenció militar per restablir la PAU a Líbia.

Què voleu llabors?

JOAN ha dit...

Sempre m'ha agradat que el blog sigui un espai per generar debat al voltant de les entrades que basades en la meva opinió penjo. Però també m'agrada que la gent que hi entri digui qui és, la conegui jo o no. Em sembla poc valent escriure com anònim, perque ni tan sols puc respondre't com et mereixes, dirigint-me al teu nom.

Respecto del tot la teva opinió. Però jo penso que la ONU ha perdut tota credibilitat en conflictes com els de Palestina i el Sàhara que són els que conec de més a la vora. Em sembla interessada l'intervenció actual, i condicionada per més components que la simple explicació d'una dictadura que danya els drets dels ciutadans del país; com dic al post, això passa a molts altres llocs que les càmeres no enfoquen.

Salutacions!

Anònim ha dit...

Joan, no deixo el meu nom perquè avui en dia les armes, exèrcits juntament amb la gent que els hi dóna suport estàn mal vistos i són qualificats com a tarats i no m'agrada tenir mals rotllos amb ningú!

Salut!